La Seu d’Urgell tornarà a interpretar el Cant de la Sibil·la la nit de Nadal

Dimarts 24 de desembre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell en versió reduïda a les 19:00 hores, en iniciar la Missa del Pollet, i de forma íntegra a les 23:40 hores, just abans de la Missa del Gall.
20-12-2019

Per novè any consecutiu des de la seva recuperació l’any 2011, aquesta nit de Nadal (dimarts 24 de desembre) s’interpretarà novament el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. El cant s’interpretarà en versió reduïda a les 19:00 hores, en iniciar la Missa del Pollet, i de forma íntegra a les 23:40 hores, just abans de la Missa del Gall presidida per l’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell.

La soprano Laura de Castellet interpretarà el paper de la Sibil·la, la profetessa que canta la fi del món, d’acord amb la partitura original que es conserva en l’Arxiu Capitular d’Urgell, inclosa en l’Ordinari de la Catedral de l’any 1536. El Cant comptarà amb la interpretació a l’orgue de Lluís Obiols Perearnau i amb les intervencions d’un grup coral creat expressament per a l’ocasió.

La recuperació i interpretació del Cant de la Sibil·la, sorgida a partir de la conjunció de diferents iniciatives particulars, compta amb l’organització de la Parròquia de Sant Ot i la col·laboració de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell.

El Cant de La Sibil·la a l’Ordinari de 1536

Profecia cantada, el Cant de la Sibil·la formava part d’un drama litúrgic medieval que es representava durant la llarga vetlla de Nadal. Diversos personatges, entre els quals la Sibil·la Eritrea, anunciaven un cataclisme terrenal i la vinguda de Crist en el Judici Final. Aïllat de la resta, el Cant de la Sibil·la ja apareix a Ripoll l’any 975, i durant tota l’edat mitjana va gaudir d’una creixent popularitat arreu del sud d’Europa, amb versions en llatí, català, occità i castellà, i amb arranjaments corals i instrumentals d’acord amb el temps.

A la Seu d’Urgell hi ha constància explícita del seu cant, com a mínim des del segle XII. La versió interpretada actualment es troba a l’Ordinari de la Catedral imprès l’any 1536, i indica que la interpretava un nen, lògicament membre de l’escolania catedralícia, la Nit de Nadal. A finals del segle XVI el Concili de Trento va prohibir aquest tipus de celebracions populars per massa teatrals. No sabem en quin moment deuria deixar de cantar-se a la Seu, però deuria ser pocs anys més tard. El Cant va anar desapareixent dels rituals nadalencs catalans excepte a Mallorca i a l’Alguer, on s’ha seguit cantant fins a l’actualitat.

Des de fa anys s’ha anat recuperant en diverses esglésies i catedrals catalanes i se n’han enregistrat diverses versions. La de la Seu es va incorporar al Retaule de Sant Ermengol i l’han cantat diversos cors en concert, però no fou fins l’any 2011 que es va restablir en el seu context original: la Nit de Nadal, abans de començar la missa del Gall, a la Catedral. La publicació de l’Ordinari de 1536 per Mn. Xavier Parés l’any 2002, la declaració del Cant de la Sibil·la Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 2010 i la predisposició de tots els participants van ajudar que la Sibil·la tornés a interpel·lar els fidels amb la seva profecia segles després que s’hi hagués deixat de cantar.