El ple de l’Ajuntament aprova el Pla local d’impuls al català per al període 2027-2030
El document desplega 8 línies estratègiques i 19 actuacions concretes amb un pressupost global estimat de 46.900 euros. El pla posa especialment èmfasi en l’acollida lingüística de la població nouvinguda, el teixit comercial i la revitalització de l’ús oral entre el jovent.
El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat el Pla local d’impuls al català, l’instrument de planificació que marcarà l’estratègia municipal per promoure l’ús i la presència de la llengua catalana en tots els àmbits de la ciutat durant el període 2027-2030. El document, elaborat en coordinació amb el Servei Comarcal de Català de l’Alt Urgell (Consorci per a la Normalització Lingüística), neix de la voluntat de consolidar el català com a llengua d’ús institucional, de cohesió social i de participació ciutadana, tenint en compte el paper estratègic de la Seu com a capital de comarca i ciutat fronterera amb Andorra.
L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, manifesta que “el català forma part de la nostra identitat com a ciutat, però sobretot és una llengua que ens uneix. Per això, volem que totes les persones que viuen a la Seu, hagin nascut aquí o hi hagin arribat fa poc, tinguin l’oportunitat d’aprendre’l, parlar-lo i sentir-lo com una llengua també seva. Perquè defensar el català és també construir una ciutat més cohesionada, més acollidora i amb més oportunitats per a tothom”.
El pla s’ha dissenyat a mida dels recursos i la dimensió del municipi, prioritzant 19 actuacions realistes i de baix cost que s’assumiran amb el personal actual, els mitjans propis -com RàdioSeu- i els serveis gratuïts del CPNL. El cost total estimat del desplegament és de 46.900 euros (14.200 € el 2027 i 10.900 € anuals entre el 2028 i el 2030), que es finançaran a través del pressupost ordinari i de les línies de subvenció del Departament de Política Lingüística.
Respecte a la funció d’aquest Pla, l’alcalde Barrera afirma que “no volem que aquest pla sigui un document que quedi guardat en un calaix. Volem que el català sigui més present als carrers, als comerços, a les activitats culturals, entre els joves i en la vida quotidiana de la Seu. I això no ho aconseguirem només des de l’Ajuntament, sinó que necessitem la implicació de les entitats, dels establiments comercials i de tota la ciutadania”.
Diagnosi: un nou escenari demogràfic i sociolingüístic
L’aprovació del pla respon a una diagnosi prèvia que posa de manifest els reptes actuals de la llengua a la ciutat i al Pirineu. Segons el padró municipal (a 30 de setembre de 2026), la Seu d’Urgell compta amb 13.551 habitants, un creixement del 7,1 % des del juny del 2023 que s’explica en un 88 % per l’arribada de població de nacionalitat estrangera (que ja representa el 21,8 % del total).
A aquesta realitat se suma la davallada de l’ús habitual del català registrada a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran -que va passar del 65,7 % el 2018 al 56,4 % el 2023-, el retrocés de l’ús oral entre adolescents i joves per l’impacte del consum digital, i la inèrcia al canvi de llengua en el comerç i els entorns laborals transfronterers.
Val a dir que un dels grans reptes que té la Seu d’Urgell, així com el conjunt del país, és aconseguir que els i les joves continuïn fent servir el català amb naturalitat, també en els seus espais d’oci, a les xarxes socials i en les seves relacions personals. “El català ha de ser una llengua de present, però sobretot una llengua de futur”, remarca Joan Barrera.
Vuit eixos per fer fàcil el català a tota la ciutat
Per revertir aquestes dinàmiques, el Pla local d’impuls al català s’estructura en vuit línies d’actuació:
1. Institucions locals i empreses públiques: Aprovació de criteris d’ús lingüístic homogenis per a l’Ajuntament, Parc del Segre SA, HiULS i RàdioSeu; formació per garantir el català com a llengua d’inici en l’atenció al públic, i incorporació obligatòria de clàusules lingüístiques en els nous plecs de contractació.
2. Aprenentatge social i acollida: Oferta de cursos del Servei Comarcal de Català en horaris compatibles amb la feina, informació lingüística sistemàtica en el moment de l’empadronament, campanya anual del Voluntariat per la llengua (amb l’objectiu d’assolir 25 parelles anuals) i un club de lectura fàcil a la biblioteca municipal.
3.Comerç, restauració i fires: Campanyes d’assessorament en retolació amb el teixit comercial i empresarial («Aquí t’atenem en català»), criteris lingüístics a les bases de la Fira de Sant Ermengol i del mercat, i la distribució d’estovalles de paper amb jocs i passatemps en català per als infants als restaurants.
4. Educació, joventut i persones grans: Criteris lingüístics a les llars d’infants i casals municipals; programació juvenil en català (música urbana, videojocs i creació de continguts) per frenar la pèrdua d’ús oral, i activitats intergeneracionals amb el Consell Municipal de les Persones Grans, incloent-hi la seva participació com a voluntaris lingüístics.
5. Cultura, esports i lleure: Garantia d’un mínim del 85 % de la programació cultural municipal en català (incloent-hi 6 sessions anuals del cicle de cinema infantil CINC), un mínim del 50 % d’actuacions musicals en català a la Festa Major i a la Fira de Sant Ermengol, i el 100 % de la megafonia municipal i de Parc del Segre SA en català.
6. Teixit associatiu: Difusió d’ajuts i assessorament per a les entitats, promoció a l’agenda municipal i incorporació del requisit de difusió en català a les bases de subvencions municipals a partir del 2027.
7. Sensibilització i hàbits d’ús: Campanya anual al voltant de Sant Jordi per fomentar el manteniment del català en les converses (especialment amb persones nouvingudes) i creació d’una comissió de seguiment oberta als agents locals.
8. Nous recursos i comunicació: Creació de la secció «Català a la Seu» al web municipal, realització d’un autotest lingüístic intern i estrena d’una secció mensual dedicada a la llengua a RàdioSeu.
Seguiment i presentació ciutadana
La Regidoria de Cultura, amb el suport d’una figura tècnica referent de política lingüística, s’encarregarà de coordinar el desplegament del pla. El seguiment s’articularà mitjançant dues reunions anuals de la comissió de seguiment i una memòria d’avaluació pública.
Pròximament, l’Ajuntament de la Seu convocarà una sessió informativa oberta a tota la ciutadania i una sessió interna per al personal municipal per presentar-ne els detalls.