La sala ‘la Cuina’ acull l’exposició ‘Talibés, mendicar per viure’ del fotoperiodista Lucas Vallecillos

La mostra, que obre demà dissabte les seves portes al públic urgellenc, és un assaig fotogràfic sobre la situació d’esclavitud que pateixen al Senegal més de 100.000 nens talibés.
05-03-2021

A partir de demà dissabte 6 de març i fins el pròxim dia 27, es podrà visitar a la sala ‘La Cuina’ del centre cultural Les Monges de la Seu d’Urgell l’exposició fotogràfica ‘Talibés, mendicar per viure’, l’últim gran treball del fotoperiodista Lucas Vallecillos.

Precisament aquesta tarda, el propi autor d’aquesta exposició que denúncia l’explotació infantil al món, i en aquest cas concret al Senegal, ha presentat el seu treball davant els membres del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, l’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, i el regidor de Solidaritat i Cooperació, Joan Gurrera.

Seguidament, Lucas Vallecillos ha realitzat una visita guiada del seu assaig fotogràfic sobre l’explotació que pateixen els talibés, en règim d’esclavitud. “Amb aquesta exposició convido a reflexionar sobre l’explotació infantil al món, un tema que des de fa anys ha desaparegut dels grans mitjans de comunicació”, ha explicat Vallecillos.

Aquesta exposició, que està organitzada pel Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de la Seu d’Urgell, es pot visitar de dimecres a divendres, de 17 a 21 hores, i els dissabtes de 10 a 14 hores. L’entrada és gratuïta.

Talibés, mendicar per viure

‘Talibés, mendica per viure’ és un assaig fotogràfic sobre l’explotació sobre que pateixen els talibés, en règim d’esclavitud. Són nens que estudien en una daara, una institució religiosa informal de caràcter ancestral implantada al Senegal, i a tota l’Àfrica occidental, que ha evolucionat malament amb la modernitat. És una escola gratuïta, que ensenya i difon el missatge que emana de l'Alcorà, i que s'ha sostingut històricament mitjançant un sistema de relacions socials basat en la solidaritat. Els nens estan interns i el manteniment prové dels camps que gestiona el marabout o mestre alcorànic de la daara, que rep l’ajuda dels talibés en tasques agrícoles i de la casa, que formen part de la preparació de la canalla. Aquest sistema educatiu no ha evolucionat, però continua funcionant correctament en la majoria dels casos, especialment en l'àmbit rural.

El problema sorgeix a les zones urbanes. Segons el líder religiós Cherip Diop, un lluitador incansable per l’eradicació de l'explotació infantil a les daaras, «els pares no aporten gens de diners en efectiu, i els marabouts a les ciutats no disposen de terres per conrear, i tampoc poden exigir als progenitors una aportació econòmica obligatòria perquè socialment serien sancionats per la comunitat. A més, encara que el marabout no tingui recursos per alimentar un nen, no pot rebutjar el seu ingrés en la daara. Aquest és l'origen de la mendicitat». Amb el temps ha degenerat i ha passat de ser una sortida de supervivència a transformar-se en una activitat lucrativa per a marabouts impostors. Un negoci amb mà d'obra gratuïta, que és molt temptador per a vividors sense escrúpols, en un país amb una taxa d'atur molt alta. Com que no hi ha cap normativa, gairebé qualsevol amb certs coneixements de l’Alcorà pot obrir una daara. A pesar que tothom és conscient del que està passant en les daaras fraudulentes, els pares continuen ingressant als seus fills, potser per fe, però en la seva majoria és per a desentendre's d'una manutenció que no poden sufragar.

Als carrers de les ciutats senegaleses és fàcil veure aquesta pràctica moderna d'esclavitud infantil. Uns 100.000 nens procedents de l'àmbit rural han estat separats dels seus pares i internats a centenars de quilòmetres de casa seva en fraudulentes escoles alcoràniques, on viuen en condicions paupèrrimes i són forçats a mendicar. La majoria dels talibés esclaus són del Senegal, però el negoci és tan interessant que s'ha establert un mercat de tracta amb Guinea Bissau, que subministra nens.

Lucas Vallecillos

Llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona i Postgrau de Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, és fotògraf professional des de l'any 2000, i està especialitzat en el reportatge documental sobre drets humans, i de caràcter antropològic.

Imparteix tallers i seminaris en centres docents sobre l'assaig fotogràfic, sempre des d'una perspectiva documental. A més, és professor del Postgrau de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al llarg de la seva trajectòria ha realitzat un incalculable nombre de reportatges, que han aparegut en mitjans com National Geographic, GEO, Lonely Planet magazine, El País, El Periódico, El Mundo, Ashahi Shimbun, Altair, La Repubblica, The Guardian, The New York Times, The Wall Street Journal i molts altres mitjans nacionals i internacionals.

L’any passat els seus reportatges es van reproduir en 52 mitjans de comunicació. I les seves imatges van formar part de més de 200 projectes editorials (de cooperació, drets humans, antropologia, geografia, naturalesa...).

Des de l'any 2002 fins al 2009 va treballar amb la desapareguda agència COVER. Actualment Contacto distribueix part de les seves imatges per tot el món.

És autor de quatre llibres: Castells i castellers, amb Lunwerg (2011); La costa d'Almeria, amb Triangle Postals (2007); Granada, amb Triangle Postals (2006), i Castellers, amb Edicions 62 (2006).

Ha realitzat nombroses exposicions. I ha rebut els premis de periodisme José Padrón Machín i el Pica d'Estats. Més informació: www.lucasvallecillos.com