La Trobada Empresarial al Pirineu clou a la Seu la seva edició més multitudinària que reuneix al llarg de dos dies 900 persones

La 37a Trobada Empresarial al Pirineu ha tancat aquest migdia al Palau Municipal d’Esports de la Seu d’Urgell amb més de 900 assistents i la consolidació del nou format ampliat que ha guanyat espais de networking. La presidenta de la Trobada, Montse Pujol, ha fet balanç d'una edició que ha apostat per ampliar els espais informals per generar connexions. Pujol ha explicat que la junta de la Trobada està molt contenta de la gran acollida de l’edició d'enguany, “la més nombrosa fins ara, que ha confirmat que la Trobada ja s’ha convertit en un punt de trobada anual de l'empresariat de Catalunya i Andorra”.  En el seu discurs de cloenda, Pujol ha reconegut que després de dos dies de ponències, debats i converses, la pregunta de “quin camí prenem” queda encara oberta “però tornem a casa amb millors preguntes i això de vegades és més valós". Per Pujol: "El més important crec que és que la Trobada ens ha servit per entendre millor la complexitat del moment, i entendre com ens afecta a les empreses i al nostre dia a dia i també per a qüestionar certeses i formular noves preguntes”. 

La sessió d’avui divendres ha comptat amb les intervencions del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; el primer ministre italià entre 2014 i 2016  Matteo Renzi i grans noms de l’empresariat estatal com Mar Nogareda (HIPRA), Félix Revuelta (Naturhouse) i Jaume Miquel (Tendam). 

Diàleg amb el president Salvador Illa 

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha protagonitzat un diàleg moderat pel periodista Josep Puigbó, articulat al voltant d'una pregunta: davant el nou mapa econòmic mundial, quin camí ha de prendre Catalunya? Illa ha definit el moment actual com un "autèntic canvi d'època" en quatre dimensions simultànies, econòmica, geopolítica, mediambiental i tecnològica. També ha identificat tres models de societat en competència: el nord-americà, que genera prosperitat però concentrada i desigual; el  xinès, sense democràcia; i l'europeu, que combina prosperitat, llibertat i estat del benestar. En aquest sentit, Illa ha dit que aposta pel model europeu, tot i que el considera amenaçat simultàniament per Rússia militarment, pels Estats Units políticament i per la Xina econòmicament. 

El president ha donat la seva recepta per fer front a aquesta triple amenaça que passa per enfortir la Unió Europea sent present al món amb delegacions i aliances, i apostar per sectors estratègics: energies renovables, infraestructures, defensa i seguretat, sector alimentari, logística i tecnologia. I ha fet un pronòstic: “Catalunya té molt futur i els hi faig un pronòstic, que espero poder defensar personalmentd'aquí a deu anys: Catalunya serà el millor lloc per viure d'Europa". 

En aquest sentit el president ha explicat que el Projecte de pressupostos de la Generalitat “permetrà incrementar al voltant d’un 50% les inversions al Pirineu” respecte als darrers comptes aprovats el 2023. D’aquesta manera, ha assenyalat que “el Govern podrà desplegar la fibra òptica; el projectedel futur hospital comarcal de l’Alt Urgell; el Pla d'Heliports H24 a Vilaller, Campdevànol i Sort, l’Eix Berga-Bagà o l’Eix de Comiols, des de la variant d’Artesa de Segre fins a Vall-llebrera”. També ha apuntat que al Pla de Barris hi ha un capítol específic de 400 ME per a municipis de menys de 5.000 habitants. I preguntat pel projecte de zona econòmica especial d’Organyà, Illa ha assegurat que pot esdevenir una palanca de desenvolupament pel Pirineu i Andorra i ha dit que el Govern hi està treballant, amb la “màxima voluntat d’estesa, ambició i tenint molt presents els interessos de Catalunya”. 

Matteo Renzi: 'Sóc un enamorat dels Estats Units d’Europa’ 

La gran conferència de caire més geopolític de la jornada ha anat a càrrec de Matteo Renzi, primer ministre d’Itàlia entre 2014 i 2016 i actual senador, moderada pel periodista Antoni Bassas. Renzi ha ofert una lectura europea i internacional del nou ordre econòmic global, marcada per la necessitat de reforçar el projecte europeu davant els nous equilibris geopolítics i econòmics. 

Renzi, que s’ha definit com un enamorat dels “Estats Units d’Europa” ha alertat sobre el perill que Europa sigui irrellevant en el nou ordre econòmic global. “Els Estats Units inventen, la Xina copia, Europa regula. Això és una tragèdia per a nosaltres. Hem de tornar a tenir l'esperit de passió pel futur.” En aquest sentit Renzi ha criticat Brussel·les per bloquejar el creixement dels grans actors europeus mentre els seus rivals globals creixen sense límits i ha identificat la demografia com el primer problema d'Europa.

Renzi ha reclamat una Europa federal, capaç d'invertir conjuntament en defensa, intel·ligència artificial i computació quàntica. "Europa és massa gran per deixar-la en mans dels buròcrates de Brussel·les i és massa important per deixar-la en mans de Trump, Xi Jinping, Putin i els altres." Renzi també ha defensat que  Trump, paradoxalment, és una oportunitat per despertar Europa, i ha reivindicat el paper de l’empresariat com a motor del canvi, criticant que Brussel·les s'hagi convertit en un obstacle per als negocis enlloc d'un aliat.