Projecció solidària del film ‘200 Metres’ pel foment dels drets humans a Palestina
El pròxim dijous 23 de maig, a les 20:30 hores, a Cinemes Guiu. També hi haurà cinefòrum amb l’historiador Josep Canyet, Txell Bragulat (Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani) i Isidre Pallàs (Sodepau).
El CineClub de la Seu d’Urgell i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació han organitzat pel pròxim dijous 23 de maig, a dos quarts de nou del vespre, el passi de la pel·lícula ‘200 Metres’, del jove cineasta palestí Ameen Nayfeh.
Com sempre, la pel·lícula es projectarà en versió original subtitulada.
La recaptació de la projecció d’aquest llargmetratge -dins la programació del CineClub de la Seu d’Urgell- té un marcat caràcter benèfic. Les entrades, a un preu únic de 5€, es destinaran al foment dels Drets Humans a Palestina. Aquest ajut es vehicularà a través de l’ONG Sodepau.
Després de la projecció del film tindrà lloc una sessió de cinefòrum amb la participació de l’historiador Josep Canyet, Txell Bragulat (Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani) i Isidre Pallàs (Sodepau).
‘200 Metres’, un drama palestí sobre la separació familiar
Guardonada als Premis del públic a les Giornate degli Autori del Festival de Venècia de 2020 i a la secció Historias Extraordinarias del Festival de Sevilla del mateix any, 200 Metres és una barreja entre un drama i una road movie. Un viatge que narra l’odissea d’un pare atrapat a una banda del mur de Cisjordània mentre la seva família és a l’altre costat. El protagonista, interpretat per Ali Souleiman, necessitarà tot el seu enginy i una gran quantitat de diners per aconseguir travessar els 200 metres de distància, una distància curta i a la vegada enorme, per visitar el seu fill, ingressat a l’hospital.
Ameen Nayfeh va voler explicar en aquesta primera pel·lícula la injustícia que viuen els palestins, però també reflectir altres cares de la realitat: “Hi ha moltes víctimes de l’ocupació, però també hi ha gent que en treu profit”. 200 Metres “té un rerefons i una motivació personals”, - explica Ameen - “perquè el mur em va separar de la meva família, però també narro una història que he sentit moltes, moltíssimes vegades. El que es veu al film no és ficció, està basat en la meva experiència i en situacions reals”.