Flora i fauna dels parcs de la ciutat
Parc del Segre
El parc del Segre es va construir a la riba dreta d’aquest riu després dels tràgics aiguats del 1982. Actualment aquest parc ha esdevingut un referent de la ciutat ja sigui pels canals olímpics o pel lúdic de passeig fent que sigui un dels espais més freqüentats tant pels habitants com pels visitants de la ciutat. Els arbres que té en fan la principal zona verda de la façana de llevant de la nostra ciutat. Una de les principals característiques en quan a la vegetació del parc, és la convivència entre espècies ornamentals de parc urbà i espècies pròpies de bosc de ribera constituïnt així un espai de transició entre la ciutat i el riu. S’hi van plantar espècies caducifòlies autòctones i al•lòctones. Aquesta heterogeneïtat d’orígens es tradueix en formes, mides i colors que embelleixen el paisatge urbà de la Seu, sobretot a la tardor i a la primavera, alhora que algunes espècies d’arbres, ofereixen aliment en forma de flors, fruits i llavors a la fauna autòctona, especialment a moixons i insectes. Per tant, en aquest parc tenim un clar exemple de simbiosi entre espècies arbòrees al•lòctones i fauna autòctona.
Parc del Valira
El parc del Valira agafa el nom del riu que baixa del Principat d’Andorra. La principal característica d’aquest parc fluvial és la seva naturalitat, ja que ha mantingut bona part dels arbres de ribera existents quan el van fer. És un bon exemple, doncs, d’incorporació de la vegetació espontània a un gran jardí urbà fent que actualment existeixi una transició natural entre riu i ciutat . Em d’entendre el parc del Valira com un gran parc fluvial que s’uneix a altres zones verdes com el parc dels Enamorats o el parc del Toll del Bressol tot resseguint el bosc de ribera riu avall, esdevenint així una gran zona verda contínua i amb espècies autòctones al llarg de la façana oest de la ciutat. En alguns llocs del parc s’han plantat espècies i varietats de jardineria, però el gros de l’arbrat el constitueixen espècies autòctones caducifòlies. Les més representatives són el vern, la freixera, el glop i la noguera.