La vegetació
L'orientació dels vessants (obaga-solana) determina la composició i distribució de les espècies vegetals. L'alzina (Quercus ilex subsp. Rotundifolia) és l'espècie dominant al vessant solell ja que resisteix bé la sequera i el bat del sol. Una vegetació molt diferenciada és la que hi ha a la vessant obaga. Hi trobem rouredes de roure martinenc (Quercus humilis) i pinedes de pinassa (Pinus nigra), a les parts més baixes, i de pi roig (Pinus sylvestris) a les de més altitud.
El paisatge agrícola representa bona part de la plana de l'Urgellet. Actualment s'observa un paisatge verd la major part de l'any, malgrat que el clima sigui sec. Això és a causa de la transformació dels prats de secà en regadiu que es produí a principis del segle XX. Els marges dels prats presenten una gran riquesa d'espècies vegetals i animals malgrat que sembli que només hi ha herba. Arbustos com el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el saüc (Sambucus nigra) voregen els prats i esdevenen indrets de cria, aliment o refugi de moltes espècies animals. Malauradament molts d'aquests prats van desapareixent i són substituïts per cultius de blat de moro.
Els boscos de ribera voregen els cursos dels rius Segre i Valira. La vegetació de ribera juga un paper molt important en els ecosistemes fluvials. Les arrels dels arbres fixen el sòl, el tronc i les capçades dels arbustos frenen l'embat de l'aigua, acullen una rica comunitat de plantes i d'invertebrats, l'ombra dels arbres refresca l'ambient i, en definitiva, els arbres milloren molt el paisatge del riu. Les espècies d'arbres que hi viuen són el vern (Alnus glutinosa), el salze (Salix alba), la freixera (Fraxinus excelsior), i el clop (Populus nigra). Acompanyant-los trobem arbustos com la sarga (Salix elaeagnos) i la vimenera (Salix purpurea).
És important remarcar que aquest bosc de ribera del riu Segre acull un total de 169 espècies diferents d'ocells que representa una mica més de la meitat de les espècies que es poden veure a tot Catalunya. És un punt important per a les aus migratòries ja que hi troben avituallament i hi descansen abans de seguir el seu viatge.
No cal oblidar que els boscos de ribera esdevenen corredors biològics naturals, tant importants per fer front a l'estat de fragmentació que pateix actualment el territori. És fonamental mantenir la connectivitat dels espais naturals per evitar la pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes.