Riu Valira

El riu Valira neix a Andorra i discorre per territori hispano-andorrà fins que al terme municipal de la Seu desemboca amb el Segre per la seva riba dreta. Cal tenir present que a partir dels anys 1960 es produeix un boom urbanístic que fa que Andorra creixi ràpidament, tot passant d’una població de 8.000 habitants a una de 70.000 de permanents amb puntes estacionals que superen els 130.000 habitants.

El resultat d’aquest creixement és l’abocament d’una gran quantitat de d’aigües residuals al riu Valira les quals tenen una elevada càrrega orgànica, superior a la capacitat d’autodepuració d’un riu d’alta muntanya oligotròfic. Aquest fet es revela a les dades de les analítiques que s’han anat realitzant en el decurs dels darrers anys i que han convertit aquest riu d’aigües netes en un riu amb una importantíssima càrrega orgànica i bacteriològica, tot convertint-lo en un dels rius més contaminats del Pirineu.

La ciutat de la Seu d'Urgell, en el Pla Estratègic del 1998, ja reivindicava el sanejament del riu Valira. El Govern d'Andorra, davant la pressió exercida per l'Ajuntament de la Seu i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, va signar el compromís de depurar les seves aigües a finals del 2002. No és fins al juny del 2004 que es posa en marxa la Depuradora de St. Julià i Andorra comença a depurar les aigües d’aquesta Parròquia que fins a aquesta data abocades al Valira. No és però, fins a principis del 2007 que finalitzen les obres del col·lector principal de d’Andorra la Vella, Escaldes i Encamp i, per tant, que aquestes Parròquies poden depurar també les seves aigües. La posada en marxa de la Depuradora de Sant Julià ha marcat un abans i un després de la qualitat de l’aigua del riu Valira ja que aquesta ha millorat significativament.

Un dels indicadors de la bona qualitat de les aigües és l'absència de coliforms, uns petits bacteris que es troben a les restes fecals. Si es compara l’aigua del Valira amb la qualitat de l’aigua exigida a les aigües superficials segons el Real Decreto 927/1988 de Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica, s’observa que abans de la posada en marxa de la depuradora de Sant Julià quedaria classificada en el pitjor tipus d’aigua tant per al bany com per la vida dels peixos. A la taula següent també s'indica el tipus de tractament que s'hauria de fer per potabilitzar l'aigua:

Categoria de les aigües superficials segons l’ús i analítica:

A la taula següent es poden observar les dades de concentració de coliforms (NMP/100 ml) des de l’any 1999 fins al 2007, en la qual s’aprecia la clara diferència de qualitat que existeix entre el riu Valira i del Segre, sobretot abans de la posada en marxa de la depuradora de Sant Julià.

* No s’ha tingut en compte, dada considerada errònia segons la Confederación Hidrográfica del Ebro.

Com es pot comprovar a les taules anteriors la qualitat de l’aigua del riu Valira ha passat del tipus A3 a A2 i ja es considera que és apta pel bany. L’objectiu recollit al Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro és que el Valira assoleixi la categoria A1.

La contaminació del Valira s'estén a més de 50 Km del mesclant de les aigües del Segre i el Valira amb la conseqüent eutrofització (creixement massiu d'algues com a conseqüència de l'elevada concentració de nutrients, especialment de N i P) de l'embassament d'Oliana, segons consta a l’informe de seguiment de la qualitat de les aigües de l’any 2006 de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre,de fet, l'únic eutrofitzat del Pirineu.

Un altre problema greu que té el Valira és el manteniment del cabal ecològic, és a dir, el cabal mínim que ha de tenir el riu per tal que no s'afecti les poblacions de l'ecosistema fluvial.

Tot just a la frontera, el Valira té la captació de la central hidroelèctrica de PEUSA. El cabal concessional de la central és de 14 m3/s mentre que el cabal mitjà del Valira és de 10 m3/s i només es reserva un cabal ecològic de 0,06 m3/s. Com que la derivació de les aigües és total durant molts mesos de l'any, el riu baixa gairebé sempre sec. També hi ha altres captacions com la del rec dels Quatre Pobles a Anserall o bé de petits recs fins a la desembocadura al riu Segre. Totes aquestes captacions tenen un impacte important sobre el riu ja que si no es garanteix un cabal mínim, l'ecosistema fluvial es podria veure afectat comportant conseqüències irreversibles.