LIQUIDÀMBAR AMERICÀ

LIQUIDÀMBAR AMERICÀ (Liquidambar styracifua L.)

Alçada: És un arbre d’uns 15 a 30m d’altura.

Capçada: Port piramidal estret els primers anys, la qual s’eixampla quan l’arbre s’envelleix. Densitat mitjana.

Tronc: Una de les principals cararcterístiques del tronc és l’existència d’unes betes de suro a l’escorça, fet que li donen un aspecte inconfusible.

Fulles: Les fulles caduques, simples, alternes i palmejades El seu limbe està dividit en 5 (a vegades 7) lòbuls, llargament triangulars, dentades i cordiformes a la base i semblants a la fulla de l’auró tot i que són fàcilment distingibles ja que les del liquidàmbar tenen una disposició alterna no en pars oposats com les de l’auró. El pecíol fa de 6 a 10 cm. L’anvers és glabre (sense bellositats) i el revers tan sols presenta pèls a la base dels nervis principals. Són de color verd fosc brillant a l’anvers i de color verd pàl·lid al revers.  Agafen coloracions taronjoses, granatoses, liloses o groguenques a la tardor si reben abundant sol, baixes temperatures i sòls preferentment no calcaris. Aquestes coloracions fa que sigui una de les espècies d’arbres més utilitzades com a arbre ornamental en parcs i jardins.

Flors: Són unisexuals, petites, sense pètals, verdoses i formen aments terminals, les masculines erectes d’uns 3-6 cm de llarg i les femenines penjants. En un mateix arbre hi ha flors masculines i flors femenines que es troben agrupades en inflorescències globulars. Amdós inflorescències aprarexien al mateix temps que les fulles, a final d’hivern, principis de primavera, i estan insertades pràcticament en un mateix punt, envoltades de vaïnes individuals dobles de color marronós. La floració va del mes de març a maig.

Fruit: El fruit, també pèdul, és una mena de pinyetes rodones espinoses d’uns 2,5 a 4 cm plenes de petits forats que contenen les llavors. Maduren a la tardor i romanen a l’arbre durant l’hivern. Les llavors es troben en nombre d’una o dues dins de cada càpsula i tenen ales que en faciliten la dispersió pel vent.

Distribució: És originari de les zones temperades de l’est d’Amèrica del Nord, tot i que es cultiva a les zones temperades de tot el món, com Argentina, Austràlia, Chile, Europa, Hawai, Nova Zelanda, Sudàfrica, Uruguai, Colombia i Zimbabue. És especialment popular a California on es pot trobar en forma silvestre. Concretament aquest arbre va ser introduit a Europa per John Banister, un misioner naturalista enviat per Henry Compton (1632-1713), bisbe de Londtres de 1675 a 1713, que els va plantar als jardins del palau episcopal de Fulham. El podem  trobar des del nivell del mar fins als 800m d’altitud. Creix millor en sòls àcids, humits, argilosos i tolera moderadament les sals. Floreix de març a maig però allibera les seves llavors a finals de tardor.

A la Seu el trobem: En alguns parcs i jardins com el Parc del Segre o al Parc de la Boixadera Nord però també en alguns carrers com a l’Av. Pau Claris o l’Av. Valira davant l’antic camping.

Aprofitament humà i faunístic: El liquidambar ja era una planta ben coneguda com a medicinal pels natius americans que l’utilitzaven de diverses maneres, especialment la goma, l’escorça i l’arrel com antidiarreic, febrífug i sedant i també en dermatologia i ginecologia. Produeix una mena de resina o líquid ambar de color clar vermellós o groguenc i aromàtic que té propietats semblants a la trementina. Va guanyar fama de ser un excel·lent balsam pulmonar i bo contra la ciàtica i la debilitat nerviosa. La resina a part d’utilitzar-se en medicina també s’utilitza en la indústria, com a fixador en la fabricació de perfums i per perfumar pells. La fusta és molt compacta i de gra fi de color rogenc amb vetes negroses, i quan s’asseca queda d’un color negrós i se sol utilitzar per a marcs de quadres, revestiments, mobles i a partir de la polpa s’elabora paer fi. A Europa, s’usa bàsicament com a espècie ornamental, cultivada especialment per l’atractiva coloració del seu fullatge a la tardor.

Pel que fa a l’aprofitament faunístic, a l’hivern les llavors atrauen moixons com la cadernera i el lluer.

Lluer (Carduelis spinus)

Altres curiositats: Resisteix bé el fred i, tot i que prefereix sòls humits i ben drenats, resisteix bé sòls més secs, prefereix també sòls àcids i rics en matèria orgànica. És un arbre de longevitat mitjana, és a dir, pot viure d’entre uns 100 a 200 anys.

L’arbre més gran conegut de Liquidambar styraciflua, de 41, 4m d’altura i un diàmetre de tronc de 2,25m es troba a Graven Country, Carolina del Nord (Estats Units).