TIL·LER DE FULLA GRAN

TIL·LER DE FULLA GRAN (Tilia platyphyllos)

Alçada: Arbre de bona presència que amida fins a 30 o 35 metres d'alt.

Capçada: De brancam fort i capçada un xic cònica, bastant densa i regular.

Tronc: Tronc dret i robust i brancam fort. L'escorça és grisa i llisa, tret dels individus vells, que la tenen poc o molt esquerdada. Els borrons tenen tres esquames, cosa que ajuda a l'hora de diferenciar-lo del til.ler de fulla petita (Tilia cordata).

Fulles: Les fulles fan de 6 a 14 cm de llarg, són simples i alternes. Tenen forma de cor, però són asimètriques. El marge és dentat i acaben en punta. Pel dessota, la nervadura és ben visible i a les enforcadures dels nervis hi ha uns floquets de pèls clars. El pecíol pot atènyer 5 cm de llarg.

Fruit: És petit i amb 5 eixos en forma de costella.

Flors: Les flors són blanques o grogoses, d'olor agradable i pengen d'una mena de fulla anomenada bràctea.

Distribució: S'han descrit dues subespècies a l'àrea mediterrània: platyphyllos (de caràcter submediterrà) i cordifolia (de caràcter centreuropeu). El til.ler és un arbre de l'estatge montà que es fa en fondalades, vessants i àdhuc baseres arrecerades del fred intens i la calor abrusadora. S'enfila fins als 1400 metres acompanyat d'altres caducifolis com el roure de fulla gran (Quercus petraea), l'auró blanc (Acer campestre), la freixera (Fraxinus excelsior) i l'avellaner (Corylus avellana). En algunes valls pirinenques forma uns bosquetons anomenats telledes o til.ledes.

A la Seu el trobem: Al Parc del Segre, al Parc del Valira i també a la Pl. Catalunya. També trobem altres varietats de tiler a la ciutat com el Tilia euchlora al Camí Ral de Cerdanya o bé la Tilia americana al Passeig Pasqual Ingla.

Aprofitament humà i faunístic: L'aprofitament més conegut del til.ler és la seva flor (acompanyada de la bràctea), que es cull cap als volts de Sant Joan. Presa en infusió, resulta molt indicada com a calmant del sistema nerviós, com a sudorífic, per alleugerir les indigestions, els cops d'aire, l'acidesa d'estómac i l'artritisme. La fusta és tova i de bon treballar; se'n fan joguines. La llenya i el carbó són de mitjana qualitat i d'aquest últim se'n fa pólvora per a cartutxos. Dels teixits de la fusta se'n feien cordes.

Pel que fa a l’aprofitament faunístic, a causa de la forta olor que desprenen les seves flors, atrau a molts insectes fet que atrau al seu torn a molts moixons insectívors.

Paó de nit (Saturnia pyri)

Altres curiositats: Creix a poc a poc, i això li permet de viure molts anys, fins a 1200 en els casos més extrems.