LLEDONER
LLEDONER (Celtis australis)
Alçada: El lledoner s'estira fins als 15 o 20 metres d'alçada.
Capçada: És ampla i clarament arrodonida.
Tronc: Les branques velles pugen enlaire mentre que els branquillons joves es vinclen amb facilitat i donen a l'arbre un aspecte més o menys pèndul. L'escorça sempre és grisa i llisa.
Fulles: Tenen forma de punta de llança. Són simples, alternes, pèndules i amb el marge dentat. Presenten una certa asimetria a la base del limbe, que és aspre, sobretot a l'anvers. El revers és bastant pubescent i s'hi veuen bé tres nervis que avancen des de l'extrem del pecíol, el qual és més aviat curt en comparació a la llargària de les fulles, que fan entre 4 i 15 cm.
Flors: Són verdoses, solitàries i molt modestes. Tenen el peduncle molt llarg i apareixen al mateix temps que les fulles.
Fruit: El fruit és una drupa d'aproximadament 1 cm. De principi és verd, en acabat groc i quan és ben madur negre. Rep el nom de lledó.
Arrels: Les arrels del lledoner són molt potents i això fa que sigui un arbre que aguanti molt bé els talussos i els marges.
Distribució: El lledoner és un arbre l'origen del qual se situa cap a la Mediterrània més oriental. No puja gaire, fins als 1200 metres, ni és gaire amic del fred, però resisteix molt bé el bat del sol i la sequera. Mai no forma boscos i normalment apareix dispers. No es mostra exigent amb la naturalesa del sòl ni amb la seva riquesa, per això de vegades apareix en llocs rocallosos i rònecs. La disseminació de l'espècie es veu afavorida pels ocells que en mengen els lledons.
A la Seu el trobem: Al parc del Segre i també a les vores dels camins i marges de feixes. Concretament el trobem un exemplar al camí ral de la Seu a Arfa i també al carrer Albert Vives.
Aprofitament: Del lledoner se n'aprofita la fusta perquè és compacta i alhora flexible. Se'n feien mànecs, bótes, rascles, colladers, bastons, rems, esquís, carros i sobretot forques palleres. El carbó que se n'obté és de molt bona qualitat. Les fulles verdes són apreciades pel bestiar. De l'escorça se n'extreia un colorant grogós. El lledó madur és dolcet, tot i que amb ben poca substància. Abans, la canalla en menjava i tirava els pinyols amb un canut. Quan encara és verd té propietats astringents, contra la disenteria i calma les hemorràgies menstruals.
El lledoner és la planta nutrícia de la papallona del lledoner (Libythea celtis), i el seu fruit, els lledons, agraden especialment al durbec (Coccothraustes coccothraustes).
Papallona del lledoner (Lybithea celtis)
Altres curiositats: No creix gaire de pressa i pot arribar a viure fins a 600 anys.