FREIXERA

FREIXERA (Fraxinus excelsior)

Alçada: La freixera s'estira fins a 25 o 30 metres d'alçada.

Capçada: És un arbre de capçada més o menys ampla i aclarida. El fullam no és espès.

Tronc: El tronc puja dret i cilíndric. L'escorça és grisa i llisa, tot i que en envellir s'esquerda finament. Els borrons són molt característics per la seva negror.

Flors: Són molt modestes i sense pètals, són brunenques o morades i apareixen abans d'espletar les fulles per facilitar la polinització, que es fa mitjançant l'acció transportadora del vent.

Fruits: Els fruits són sàmares agrupades en ramells força atapeïts que romanen a les branques durant l'hivern, quan l'arbre queda nu de fulles.

Fulles: Les fulles, oposades, d’un color verd fosc, fan de 25 a 30 cm de llarg, són compotes i tenen de 7 a 15 folíols dentats i sèssils que, al seu torn, fan uns 10 cm de llargària. El nombre de folíols sempre és imparell.

A la Seu el trobem: resseguint els cursos dels rius Segre i Valira juntament amb el vern (Alnus glutinosa), el clop (Populus nigra) i el salze (Salix alba). Acompanyant-los trobem arbustos com la sarga (Salix elaeagnos) i la vimenera (Salix purpurea).

Distribució: Arbre típic de les comunitats de ribera de l'estatge montà. El trobem als fons de vall, entre els 900 i els 1300 metres, si bé pot pujar fins a la base de l'estatge subalpí, ja que resisteix perfectament el fred.

Amic dels cursos d'aigua, no resisteix la sequera ni els canvis bruscos de temperatura. Sol fer rengs al llarg de rieres i rierols, formant així uns bosquetons de galeria anomenats freixenedes. Amb tot, aquestes formacions de fons de vall són escasses pel fet de trobar-se en els millors llocs per a l'agricultura i l'edificació.

Cal dir que té més resitència a la sequera que el clop, per tant, no necessita estar tant en contacte directe amb l’aigua, per aquest motiu la seva franja de distribució al llarg dels cursos fluvials és més àmplia.

Aprofitament humà i faunístic: La major part de les peces dels carros es feien de fusta de freixera perquè és molt elàstica, lleugera i forta. Per la mateixa raó, molts mànecs sortien de les branques rectes i fibroses de les freixeres. El carbó també era de molt bona qualitat i el fullam es donava al bestiar, sobretot a les ovelles i als conills. De les fulles se'n fa una infusió laxant i antiartrítica. Actualment, s'aprofita per fer articles d'esport i bastons. Les seves llavors són molt preuades per moixons com el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) o el picot garser gros (Dendrocopos major).

Picot garser gros (Dendrocopos major)

Altres curiositats: Rebrota bé de soca i creix de pressa i sol viure uns 150 anys. No és exigent amb el tipus de substrat mentre sigui humit. Molt sovint presenta grans quantitats de líquens al tronc i a les branques.