GLOP
GLOP (Populus nigra)
Alçada: Aquest és un arbre que puja fins als 30 metres d'alçada.
Capçada: La capçada varia en funció de la varietat, la varietat italica té forma de fus, més estilitzada que la varietat del país, que és de capçada força més ampla i esfèrica.
Tronc: L'escorça és d'un gris marronós i profundament clivellada. Els borrons són enganxosos.
Fulles: Les fulles fan de 4 a 10 cm de llarg. D'aspecte triangular o rombal, presenten l'anvers i el revers d'un verd lluent molt semblant. Tenen el marge finament dentat i l'extrem del limbe acabat en punta. Són glabres (sense bellositats), simples i alternes. El pecíol és llarg i sensiblement aplanat.
Flors: Les inflorescències penjants masculines són vermelles i no tan llargues com les femenines, que són verdes.
Fruits: Les llavors s'escampen profusament mercès al borrissol sedós de què estan recobertes.
Distribució: La presència de clops és sinònim d'humitat o aigua. En efecte, aquesta espècie es desenvolupa sempre prop dels cursos fluvials, de les rieres, de les basses o en els llocs on el subsòl és humit. A casa nostra, el trobem des de les cotes més baixes fins als 1600 metres. Ocupa, doncs, l'estatge montà. Creix molt de pressa en qualsevol tipus de sòl, sempre que tingui aigua abundant a l'abast. Defuig els ambients mancats de bona insolació i per això no és amic de les clotades gaire ombrívoles. Acostuma a fer rengs al llarg d'un riu, al marge d'un prat o a les vores d'un camí.
A la Seu el trobem: La varietat del país la trobem al camí de la Seu a Castellciutat, abans de creuar el pont del Valira i també resseguint els cursos dels rius Segre i Valira juntament amb el vern (Alnus glutinosa), el la freixera (Fraxinus excelsior) i el salze (Salix alba). Acompanyant-lo trobem arbustos com la sarga (Salix elaeagnos) i la vimenera (Salix purpurea).
La varietat italica, té el seu origen en plantació i no es reprodueix de forma natural. La podem trobar al Parc del Valira concretament al llarg del camí que surt del parc a l’alçada del c/St. Ermengol (zona de l’antiga fusteria de l’Escola taller). Aquesta també és la varietat que trobem al Parc del Segre.
Aprofitament humà i faunístic: S'aprofita principalment per fer pasta de paper. De fet, la indústria paperera ha invertit molt en la recerca de clons de clop resistents a les nombroses malalties que afecten l'espècie, de creixement ràpid i que donin una cel.lulosa de millor qualitat. La seva fusta, però, és la pitjor d'entre els caducifolis, possiblement degut al fet de ser també l'espècie d'aquest grup que creix més de pressa. Amb tot, és molt útil per fabricar estris lleugers, com per exemple caixes de fruita, escuradents, i, antigament, les posts dels carros. La reïna dels borrons s'emprava per fer remeis casolans i quan hi havia poca herba també s'aprofitaven les fulles per donar-les al bestiar com a farratge.
Pel que fa a la fauna, en tenir la fusta més aviat tova, és de bon foradar pels picots que hi fan el niu. També, a causa de l’espessor de les branques altes, és un bon lloc perquè hi facin el niu les garses i també els esquirols.
Niu i garsa (Pica pica)
Altres curiositats: La seva longevitat pot arribar als 100 anys.