NOGUERA
NOGUERA (Juglans regia)
Alçada: El noguer no sol passar dels 20 o 25 metres d'alçària.
Capçada: Els exemplars més joves tenen la copa allargada i es va arrodonint amb els anys.
Tronc: El tronc principal aviat es ramifica i això dóna un brancam potent i ample. Els primers anys, l'escorça és argentada i llisa, mentre que a mesura que l'arbre creix, s'enfosqueix i es clivella.
Fulles: Són compostes i alternes, amb 5, 7 o 9 folíols enters que fan de 5 a 15 cm de llarg. El terminal és més gran que la resta. Són alternes i glabres (no tenen bellositats), amb el pecíol considerable. L'anvers i el revers d'un verd similar. Si es freguen desprenen una flaire característica.
Flors: Aments masculins pènduls i verds, d'uns 10 cm de llarg.
Fruits: El fruit s'asseca, s'esberla i cau aviat, quedant a la vista el pinyol: la nou.
Distribució:L'arribada d'aquesta espècie caducifòlia a casa nostra és una mica incerta, però el que sembla segur és que els grecs i els romans la van introduir al continent des del Pròxim Orient. El motiu de la seva importació fou l'aprofitament de la nou, aliment ric en greixos vegetals.
Si bé els exemplars aïllats acostumen a ser plantats, podem trobar-ne d'espontanis a les fondalades fresques i arrecerades del vent, però no excessivament humides. Tot i resistir bé el fred, no puja més amunt dels 1300 o 1400 metres i mai no forma boscos, en tot cas grupets que no arriben ni a bosquetons.
No es mostra exigent amb la naturalesa del sòl, però sí amb la seva riquesa orgànica.és per això que el noguer vol terres fondes i bones.
No forma boscos i normalment el trobem dispers.
A la Seu el trobem: Al Parc del Valira i al Parc del Toll del Bressol però també als marges de prats i camins.
Aprofitament humà i faunístic: Els aprofitaments d'aquest arbre són molts, però se centren en les nous i la fusta, considerada la millor d'Europa per fer mobles. També se'n fan culates de fusells. El carbó és de bona qualitat i la llenya crema bé.
La nou és un dels fruits secs amb més renom. Normalment es menja crua, però també se'n poden fer pastissos, galetes i caramels. La pela verda és un dels ingredients principals de la ratafia o ratasia. De la nou se'n treu un oli amb propietats vermífugues, és a dir eficaç contra els cucs intestinals. Aquest oli també s'emprava per fer llum, pintures, sabons i vernissos. L'escorça, les fulles i la pela verda de les nous són riques en tanins. Al nord d'Àfrica, l'escorça seca del tronc i de les arrels és utilitzada com a raspall de les dents i pasta dentífrica alhora. La infusió de les fulles és indicada per abaixar el nivell de sucre sanguini, per depurar l'orina i com a digestiu. També es fumaven. Les clasques de les nous bullides s'havien emprat per tenyir els cabells blancs. Segons a on, en posen una branqueta a les finestres perquè no entrin mosques a casa. Finalment, és molt coneguda la creença que l'ombra del noguer produeix mal de cap. El remei per estalviar-nos-el passa, sempre segons els remeis tradicionals, per arrencar-ne un grapadet de fulles. D'aquí ve que, imaginàriament, el noguer diu als qui s'hi ombregen: "fereix-me o sinó et feriré".
L’Aprofitament faunístic es deu també principalment al seu fruit, ja que els esquirols, els gajos i els pica-soques blaus consumeixen les nous amb deler.
Esquirol (Sciurus vulgaris)
Altres curiositats: És un arbre d’una longevitat molt elevada que pot viure alguns centenars d’anys.